Les relacions amb els usuaris requereixen habilitats socials. Aquestes són un conjunt de conductes apreses de manera natural que es manifesten en situacions interpersonals, socialment acceptades, que impliquen tenir en compte les normes socials i estan orientades a la millora i a l’èxit en aquestes relacions.

Com a estratègia i estil de comunicació, l’assertivitat es diferencia i se situa en un punt intermedi entre dues altres conductes polars: l’agressivitat i la passivitat (o no assertivitat). Se sol definir com un comportament per a la comunicació madura en què la persona no agredeix ni se sotmet a la voluntat d’altres persones, sinó que manifesta les seves conviccions i defensa els seus drets.

L’assertivitat, a més de ser una conducta de les persones, un comportament, és també una forma d’expressió conscient, congruent, clara, directa i equilibrada, la finalitat de la qual és comunicar les nostres idees i sentiments o defensar els nostres drets legítims sense la intenció de ferir o perjudicar, actuant des d’un estat interior d’autoconfiança, al marge de l’estrès, l’ansietat, la culpa o la ràbia.

Els pensaments són la base sobre la qual s’assenta la nostra actitud davant la vida. Amb això, nosaltres mateixos ens encarreguem de crear les nostres condicions de vida i el nivell d’èxit en funció dels pensaments que escollim i guardem a la nostra ment. Per això és important triar pensaments positius que afectin positivament les relacions amb els usuaris, especialment quan les relacions són difícils.